|
inici . bio . agenda . performances . poemes . tallers . premsa . textos . enllaços . contacte . |
I belong to your image. Sequence of panoramas |
imatges: | |||||||||
seqüència de vídeo: | |||||||||
nom: | I belong to your image. Sequence of panoramas |
||||||||
data: | 2005 |
||||||||
etiquetes: | performance, panorames, vídeo, dansa, percepció, memòria, laboratori |
||||||||
creació i direcció: | pere faura |
||||||||
intèrprets: | aimar perez / nina fajdiga |
||||||||
música: | closer music |
||||||||
supervisió dramatúrgica: | gabriel smeets |
||||||||
durada: | 25 minuts |
||||||||
productor: | theaterschool, Amsterdam |
||||||||
estrena: | theatreschool, Amsterdam, novembre 2004 |
||||||||
resum: | “I belong to your image. Sequence of panoramas” és la continuació del treball iniciat el febrer de 2004 amb “Panoramas, video and dance”. Basant-se en la relació entre el cos real i el cos projectat, la peça explora les possibles combinacions de la dansa i la càmera i posa en qüestió les convencions del teatre i del cinema, a través de la seva unió. Llum + dansa + vídeo canvia l’espai, canvia la percepció, canvia l’atenció. Mostrem al públic el truc, el motor, els mecanismes de la convenció teatral. No hi ha cortines, ni llums amagats, ni backstage. Només hi ha un espai, el mateix per als actors, els tècnics i el públic. No hi ha res més. Tot està al descobert. L’espai es transforma en un laboratori audiovisual en què els actors construeixen les imatges i alhora en són els protagonistes. La tradicional caixa negra màgica es transforma en un laboratori blanc perquè màquines i cossos humans interactuïn entre si i desorganitzin constantment el temps i l’espai, en una dissenyada orgia que el públic contempla com un voyeur. Jo et faig canviar. Tu em fas canviar. Oferint la possibilitat que el públic miri els nostres cossos en moviment des de diferents angles espacials i temporals, intentem seduir-lo causant-li desconcert sobre la seva pròpia percepció. Volem estimular el dubte, crea confusió en la percepció. Aquesta és la raó per la qual no es necessita mostrar res més, les màquines han d’estar al descobert, les eines han de ser ben visibles, de manera que el dubte pel que es percep es trobi dins del mateix subjecte-públic i no pas en l’objecte-actor. El dubte crea atenció, el desconcert crea il·lusió. |
||||||||
arxiu: |
|
||||||||
requeriments tècnics: | Il·luminació: Equipament de vídeo: So: Espai: Nota: |