El bon humor de Pere Faura
Pere Faura surt al pati per improvisar la seva especial barreja d’ironia i fisicitat

per Bàrbara Raubert
març 2013
www.timeout.cat/barcelona

Què passa al Patio?
Que se m'ha tornat a encendre la flama de la improvisació i he encetat aquesta branca que anomeno Patio (Radio Patio, Solo al Patio, Todos al Patio i Video Patio) i que ara presento a l'Antic Teatre amb la idea d'un espai de joc casolà on em permeto realment ballar amb llibertat, com no ho faig en les obres amb més dramatúrgia i material fixat.

I això?
És un trauma de quan estudiava a Amsterdam, on vaig viure vuit anys. Se'm valorava per les idees i pel que feia amb el vídeo, però molt menys pel moviment que creava. Vaig entrar en crisi fins que vaig decidir que no compondria mai més el meu propi moviment, sinó que el copiaria d'algú altre. I d'aquí van sortir les peces sobre els musicals i sobre l'striptease, peces de teatre referencial. L'estada amb el Wooster Group de Nova York també em va ajudar a entendre que hi ha diferents mecanismes d'actuació per a l'intèrpret.

Escoltes sovint la ràdio?
Sí, sempre! Al matí sóc més de tertúlies i notícies, però durant la resta del dia i pel carrer, música. A Radio Patio vaig canviant de freqüències i segons el que s'emet vaig desenvolupant estratègies d'acció. Quan trobo futbol m'encanta perquè és molt coreogràfic: parlen de ficisitat, de composició, d'intensitats, de caràcter... i també diuen algunes estupideses, que m'encanten.

En la primera obra que et vaig veure ballaves en una disco, a continuació feies Dancing in the rain, després de bomber, movent-te amb les notícies dels diaris, i ara amb la ràdio.
Segueixo els meus instints en relació amb el que em vaig trobant, no és una trajectòria predeterminada. El que m'interessa és tocar la baixa cultura perquè forma part de la memòria col·lectiva de la gent, i això ajuda a arribar al públic. El que ens uneix és aquesta porqueria.

Ens estàs desemmascarant?
Com a mínim, jo sóc així. Entenc l'art de manera oberta i m'agrada saltar d'un registre a un altre. Els que ens dediquem a la dansa contemporània som gent rara, acceptem-ho, però la majoria encara se la pren massa seriosament. Danza y chistes, l'obra que presento a l'abril, també parteix de la improvisació, i és una selecció d'acudits clàssics per riure'ns de la dansa contemporània.

Les teves fonts d'inspiració són molt variades.
A Amsterdam vaig conèixer el conceptualisme francès de Jérôme Bel i Xavier Le Roy, que em va ensenyar a entendre la dansa d'una manera diferent, des del concepte. Però em ve de petit, jo feia totes les activitats extraescolars possibles... I continuo igual, interessat en moltes coses i amb referents variadíssims: del porno, a la dansa abstracta o al cine de culte.

I tal com està el patio, no tornaries a marxar?
Fa gairebé dos anys, després d'una altra crisi creativa, vaig decidir tornar i penso que ara és important quedar-se. Encara que hagi de treballar vint vegades més per guanyar vint vegades menys, ara és important ser aquí.

PATIO
Antic Teatre.
Tots els dimarts de març

font:
www.timeout.cat/barcelona

^ press index
< danza y chistes

El humor como argumento
Jordi Sora i Domenjó / escena de la memòria
22 d’abril de 2013

No es fácil sobrellevar este tiempo que nos ha tocado vivir, con sus recortes, aguafiestas y abusos. Sobretodo por esa lista interminable de sinvergüenzas que pretenden apropiarse de los derechos sociales que con tanto esfuerzo nos hemos dado entre todos. Se impone una voluntad férrea de no dejarnos vencer; un poco de compromiso y, sobretodo, un sentido del humor a prueba de seísmos. Y es el que humor es una cosa muy seria. Tanto que deberíamos dejarnos llevar por él en un espacio tan singular como el Antic Teatre, en buena compañía y unas bebidas, tomando los primeros rayos de primavera. Así nació, nos explicaba a la salida Pere Faura, este espectáculo: una performance que quiere (y consigue sobradamente) bailar el chiste en que se ha convertido la situación de desprecio sistemático a los artistas; de políticos como brazos armados del poder económico y de una sociedad consumida por la tristeza. Reír como argumento. No sólo porque moviliza decenas de músculos de nuestro cuerpo cuando se convierte en carcajada. También porque de ese impulso nace una proyección de futuro; como el movimiento provoca en quien lo observa la activación neuronal de determinadas zonas motoras del cerebro (según un estudio reciente). Y es así como se desenvuelve este sencilla y muy sincera propuesta del bailarín barcelonés: movido por la categoría de quien sabe encontrar en su cuerpo un instrumento de frecuencia y amplificación del sentido que los chistes (muchos conocidos) generan entre los asistentes a la performance. Humor como resistencia: acto del movimiento puro que se trasluce en danza. Un placer para el espíritu.

font:
http://escenadelamemoria.blogspot.com.es/2013/04/danza-y-chistes.html

^ press index
< danza y chistes