Aquest projecte vol submergir-se en el patrimoni visual del cineasta Segundo de Chomón (Terol, 17 d’octubre de 1871 – París, 2 de maig de 1929) per tal de generar un futur artefacte escènic que fusioni la projecció de diverses de les seves pel·lícules que interactuaran amb tres altres manifestacions escèniques:

la a creació i interpretació en directe d’una petita banda sonora creada per a cada una de les pel·lícules, ja sigui a través d’una composició musical especifica, de la creació de diàlegs inventats, o de l’ús de sonoritats electròniques ntant musicals o concretes, sinó de caràcter abstracte i surrealista.

l a creació i interpretació en directe de materials textuals que contextualitzin, divulguin i també qüestionin o indaguin al voltant del personatge de Segundo de Chomón i la seva obra.

L’execució d’accions performatives que, entreteixides amb la interpretació de la música i del text, contribueixin a eixamplar, a fugar o a re-significar el potencial expressiu i semàntic de la pel·lícula.

L’objectiu de la recerca és, doncs, investigar diferents possibilitats escèniques, tant musicals, com teatrals i coreogràfiques, alhora de reactivar el patrimoni visual de Segundo de Chomón, entenent-lo no tant com mers metratges de cinema mut per a ser visionats en una pantalla, sinó com materials visuals, historiogràfics i poètics per a ser (re)activats en escena a través de qualsevol del seu diàleg amb qualsevol element de l’engranatge teatral.

Sobre Segundo de Chomón

Tècnic fotogràfic, inventor d'efectes especials, càmera, pintor, productor i director, Segundo de Chomón és considerat un dels pioners del cinema i dels efectes especials. Especialitzat en cinema de màgia i fantasia, les seves pel·lícules són plenes de fantasmagories, bruixots, diables, transformacions inversemblants, dansa i substitucions meravelloses; mons d'una imaginació desbocada que captivaven el públic amb els seus innovadors efectes visuals i innovadores tècniques de trucatge, que van fer que se'l conegués com el “Méliès espanyol”.

La seva trajectòria va començar a Barcelona el 1902, on obriria el primer plató de cinema d’Espanya, pintant pel·lícules amb un sistema inventat per ell i ajudat per la seva dona, Julienne Mathieu, que havia treballat per a Méliès. Aquell mateix any fabrica la seva pròpia càmera de cinema i roda la primera pel·lícula, titulada “Choque de trenes” (1902). El 1905 viatja a París i en poc temps es converteix en un dels tècnics més importants de la productora Pathé Frères, i els directors més importants de l'època, com Zecca, Pastrone o Gance se’l disputen.

Després de viatjar per Itàlia, Marroc i Tunísia generant propis projectes o col·laborant amb d’altes artistes, el seu darrer treball va ser la col·laboració tècnica a la pel·lícula “Napoleó” d'Abel Gance. Va morir a París el 2 de maig de 1929. Chomón és un exemple clar del cinema del moment, un cinema-artesania, en què l’anonimat dels tècnics era gairebé sempre la norma. S'han conservat escasses fonts primàries i documents del cineasta i les poques referències que els seus contemporanis a Espanya li van dedicar van ser mínimes i sovint vagues. Després de la seva mort va caure en l'oblit, i no seria fins al final dels anys quaranta quan diferents historiadors del cinema s’interessessin per la seva obra i comencessin a difondre la gran influència de la seva obra, que encara avui perdura, en el cinema contemporani.