pere faura
   performance artist
(press) bomberos con grandes mangueras
   
press:
data autor / publicació idioma
2016.Juliol.31 Sabine Leucht / Süddeutsche Zeitung de
2016.Juliol.26 Andrea Berger / Müncher Feuilleton de
2016.Maig.6 Video entrevista Amor i desamor / Teló de fons #37 canalterrassavallés ca
2016.Abril.20 Oriol Puig Taulé / Núvol ca
2014.Abril.4 Video entrevista con Pere Faura / La Fundicion Bilbao es
2014.Juliol.10 Picnic Sessions CA2M / Video reportage es
2014.Maig.24 PONERS podcasts redaction / Radio Saint Ferréol fr + ca
2014.Maig.23 Hugo Chapelon & Stéphane Hyvon / France 3 Rhône-Alpes fr
2014.Maig.23 Odile Morain / francetvinfo.fr Culturbox fr
2013.Juliol.12 Von Georg Kasch / Berliner Morgenpost de
2013.Juliol.10 Anne Middelboe Christensen / Information Dänemark de

press_11:

Kluger Kopf, Der Tänzer Pere Faura gibt sein München-Debüt
Sabine Leucht / Süddeutsche Zeitung
31 Juliol, 2014

Die Story, die er über die Entstehung von "Striptease" erzählt, ist Quatsch. Mit ihr baut Pere Faura bloß die erste Brücke zu einem Publikum, dem er gerade mit schwarzem Hut und Sacco Posen vorgeführt hat. Erst bleibt eine Hand auf dem bekleideten Genital liegen, dann geht der Blick hinein in die Hose: Erfreut, fast überrascht. Das alles tanzt und mimt der Katalane in Zeitlupe und hält die Bewegungen an, wenn die Musik ins Stocken kommt. Ein permanenter Interruptus, der das Material zerlegt und vergrößert, aus dem gewöhnlich frau männeraufgeilende Strips konstruiert. Es ist wenig aufregend, dem Katalanen dabei zuzusehen, wie sein Körper Wogen schlägt, seine Krawatte den Boden peitscht oder den Hals eines Zuschauers in der ersten Reihe des Teamtheaters fängt. Und erhellend wird es erst, wenn er über Filme und postmoderne Theorien den Bogen zur Diskursebene schlägt: Zur Dechiffrierung der Codes einer Reaktionen antizipierenden "Kunst".

Dennoch wirkt das Ganze immer noch mehr charmant als präzise - bis man in einem Video sowohl Faura selbst als auch Demi Moore (in "Striptease" von 1996) sehen kann, deren Bewegungen er, sieht man jetzt, schon zuvor minutiös kopierte. Und plötzlich interagiert er auch mit den Film-Konterfeis der Besucher der Tanzwerkstatt Europa und schlingt die Krawatte wieder um den Hals des Herren, der uns nun von der Leinwand her ansieht wie den Tänzer wenige Minuten zuvor. Es gebietet ein kluger Kopf über den Körper des Tänzers und Choreografen, der sich später in Tuchfühlung zu den Zuschauern in einem Hula Hoop-Reifen verausgabt. Vivaldis "Vier Jahreszeiten" und männliches Lustgestöne begleiten diese Exerzitien, die die autoerotische Qualität intensiver Workouts ebenso karikieren wie das absurde Höher-Schneller-Weiter in zwischenmenschlichen Dingen. So konkret Fauras Mimik und Armbewegungen Lust markieren, so fern hält er sie sich und uns im Bannkreis seines Reifens. Andererseits schafft er es in "Bomberos con grandes mangueras" ("Feuerwehrmänner mit großen Schläuchen"), Einzelnen richtig nah zu kommen, ohne dass das je peinlich würde. Ein unspektakulär gewitztes und ziemlich witziges München-Debüt.

Kluger Kopf

font / source :
> http://www.sueddeutsche.de/kultur/tanzwerkstatt-europa-kluger-kopf-1.3101853

^ press index
< bomberos con grandes mangueras

press_10:

Monster der Verführung
Andrea Berger / Müncher Feuilleton
26 Juliol, 2014

Dabei interessieren ihn die Mechanismen der Verführung – speziell hinsichtlich der Beziehung zwischen Performer und Publikum. Wer verführt wen? Wer beobachtet wen? Wer bezahlt, wer liefert? Wo liegt die Grenze zwischen einer ästhetischen Erfahrung und purer körperlicher Erregung? Und wie geht das Publikum mit der Situation um, als Kollektiv einem Einzelnen zuzuschauen, der sich entblößt?

Monster der Verführung

font / source :
> http://www.muenchner-feuilleton.de/2016/07/26/monster-der-verfuehrung/

^ press index
< bomberos con grandes mangueras

press_09:

video entrevista Amor i desamor /
Teló de fons #37 / canalterrassavalles.xiptv.cat
4 Abril, 2014

Amb en Pere Faura conversem sobre un part important de l'amor: el sexe. Ell ha treballat molt explícitament l'erotisme i, fins i tot, la pornografia, en dos dels seus darrers muntatges, Bomberos con Grandes Mangueras i Striptease. Ha estat mostrant totes dues peces juntes a l'Antic Teatre aquest mes d'abril. La pretensió, trencar tabús i estereotips.

font / source :
> http://canalterrassavalles.xiptv.cat/telo-de-fons/capitol/pere-faura

^ press index
< bomberos con grandes mangueras

press_08:

Striptease, porno gai, dansa i humor
Oriol Puig Taulé. Barcelona / nuvol.com
20 Abril, 2016

Pere Faura és un catxondo. Aquest cap de setmana hem pogut recuperar dues peces que el ballarí i coreògraf ja fa anys que gira, a L’Antic Teatre: Striptease i Bomberos con grandes mangueras. Grans títols. Dansa postmoderna, discurs i molt humor. I per fi un ballarí amb un cos real. Pere Faura s’ha de veure, faci el que faci.

striptease

La sala ens rep amb llum tènue i plena de fum, talment com si entréssim en un club de striptease. Pere Faura ja és allà, però no el veiem, mentre sona una suau música d’ambient, “not to interruptive” (com diria Tom Waits). Faura indica el tècnic que ja podem començar, i comença. Sona Annie Lennox i el seu Money can’t buy it, i Faura inicia una coreografia que ens pot resultar més o menys familiar, perquè compleix tots els clixés i requisits d’un striptease. La música és interrompuda en alguns moments, i la llum baixa de tensió, creant breus foscos. El ballarí enllesteix la seva coreografia, durant la qual ha anat movent una càmera disposada sobre un trípode. Després el ballarí parla (parla!) i ens explica el procés de creació. Imita a Semolina Tomic, la directora de L’Antic Teatre, que el va trucar per demanar-li que presentés quelcom (“una crrreatzión, una crrreatzión”… ens va recordar Agnès Mateus imitant a Tomic a Hostiando a M), i de seguida li va demanar un títol, una foto i un text. Faura va pensar en Striptease, títol que de ben segur portaria més gent al teatre, però després de llegir molts llibres i veure moltes pel·lícules sobre el tema es va adonar que tots els striptease duren una mitjana de dos o tres minuts.

El ballarí inicia llavors una mena de conferència ballada on reflexiona sobre el noble art de l’striptease, espectacle postmodern per excel·lència. En aquest tipus de manifestació artística què és més important: la dansa o la roba? Té la dansa suficient importància en un striptease? Quan algú mira un striptease, veu un cos o veu moviment? El sexe ens fa baixar, literalment, fins a la posició horitzontal, mentre que l’art ens eleva, ens fa transcendir. Tots els estereotips de gènere, sexe i patriarcat són presents en un striptease, que és l’essència de la postmodernitat: l’anticipació d’allò ideal versus l’aprehensió d’allò real. El mecanisme de substitució perfecte, on el símbol es converteix en referent. No volem realitat, volem la imatge de la realitat que tenim a la nostra ment. Quan anem al teatre, quina emoció, quina intriga… qui sap què ens trobarem? En canvi quan entrem a un club d’striptease sabem exactament allò que ens trobarem, i de quina manera ens serà presentat. I precisament per aquest motiu hi anem. I és que això no és bonic?

Faura apareix després màgicament a la pantalla que ha baixat al fons, dialogant amb nosaltres, espectadors, i amb un Faura que encara sembla més petit i insignificant, jugant amb la distància que agafem com a públic davant del pla general del teatre i el primer o primeríssim pla del cinema. Llavors comença la coreografia de nou, amb Demi Moore a la pantalla, protagonista de Striptease (Andrew Bergman, 1996), pel·lícula on una soferta mare soltera es dedica al noble art de despullar-se per tirar endavant el seu fill, veient-se involucrada en una surrealista trama amb un decrèpit Burt Reynolds. Moore a la pantalla, Faura a l’escenari, repeteixen la coreografia que hem vist abans, en un joc de miralls transgènere que és alhora viatge en el temps i transposició de llenguatge artístic.

Una tercera repetició de la coreografia té lloc, ara sense Demi Moore, amb Faura repetint la dansa mentre nosaltres veiem a la pantalla els espectadors que han sigut gravats la primera vegada, sense saber-ho. Les cares d’atenció, incomoditat, divertiment o sorpresa dels espectadors són impagables, i tots plegats riem, veient-nos reflectits en aquest mirall gens deformat. Striptease és una peça que Faura va estrenar el 2008 i encara va girant pel món. Entenem molt bé el perquè.

Bomberos con grandes mangueras

Finalitzada la primera peça, baixem tots a l’escenari, on ens col·loquem en rotllana per veure la segona part, amb un títol més que suggerent. Bomberos con grandes mangueras és una pel·lícula de porno gai, de la qual només sentirem l’àudio. Apologia de l’artificialitat del doblatge i la ridiculesa de les convencions, mentre sentim les terribles veus dels dobladors dient “joder!” com només ells saben fer-ho, apareix Faura amb un casc de bomber i un hula-hoop. “Bomberos con grandes mangueras”, diu la veu en off, i d’un diàleg de cortesia d’aquells que no diuen res passem a l’acció: una escena de sexe. Escoltada, i no vista, encara resulta més ridícula l’artificiositat de la cosa, i Faura hi afegeix la cirereta del pastís. Faura s’estarà uns 20 minuts “dále que te pego” amb el hula-hoop, fent girar el cèrcol de plàstic rítmicament a cops de maluc, mentre sentim les respiracions i els gemecs dels mascles que imaginem i no veiem. I aquí s’hi afegeixen Les Quatre Estacions de Vivaldi. Faura sua, manxa i va adoptant les diferents postures que marquen els cànons de la indústria pornogràfica, mentre es va girant lentament per tal que tot el públic, disposat en semicercle, pugui veure’l. Bomberos con grandes mangueras acaba bé, molt bé, amb una ejaculació espectacular en forma de cintes de gimnàstica rítmica. Brillant. I Pere Faura saluda, sombrient, exhaust i feliç, després d’haver suat la cansalada durant una hora.

Bomberos

Postdata: a la passada edició del Sismògraf d’Olot, Pere Faura va presentar la seva trilogia Sweet Suite, composta per tres moviments coreogràfics al voltant de la relació entre oci i ofici, feina i plaer. Sweet Fever és l’execució en loop d’una única frase coreogràfica de la pel·lícula Saturday night fever; Sweet Tyranny parteix de l’ús i la distorsió dels textos i coreografies que apareixen a Flashdance, reflexió sobre les condicions laborals i econòmiques en el món de la dansa; i Sweet Precarity es pregunta per què tothom gaudeix ballant en una discoteca i en canvi a la gent li costa tant anar a veure espectacles de dansa.

font / source :
> http://www.nuvol.com/noticies/striptease-porno-gai-dansa-i-humor/

^ press index
< bomberos con grandes mangueras

press_07:

video entrevista con Pere Faura
La Fundicion Bilbao
4 Abril, 2014

font / source :
> https://www.youtube.com/watch?v=17DHDxA2PPw

^ press index
< bomberos con grandes mangueras

press_06:

Picnic Sessions PERE FAURA / TRES / CUQUI JEREZ / SERAFÍN ÁLVAREZ
CA2M / picnic-sessions
10 de Julio, 2014

font / source :
>
http://www.ca2m.org/es/picnic-sessions/10-jul

^ press index
< bomberos con grandes mangueras

press_05:

Entrevista a Pere Faura
PONERS podcasts redaction / Radio Saint Ferréol / radiosaintfe.com
24.05.2014

font / source :
>
http://www.radiosaintfe.com/images/podcasts/Mai/RSF-PHONER_PERE_FAURA_23849.mp3

^ press index
< bomberos con grandes mangueras

press_04:

No Sex No City- Fetsival Ambivalences
France 3 Rhône-Alpes
23/05/2014

font / source:
>
https://www.youtube.com/watch?v=VLHO1FqQZKg

^ press index
< bomberos con grandes mangueras

press_03:

"No sex, no city", le festival Ambivalence(s) brise la glace
Odile Morain / Culturbox francetvinfo.fr
23/05/2014

No sex, no city

Pour cette quatrième édition, Ambivalence(s) annonce cash la couleur. Sexe et sensualité. Dix jours pendant lesquels la calme Valence va s'encanailler et se débrider au rythme de la création contemporaine. Qui a dit que le slogan de la cité drômoise était "No Sex, No City" ?

Pour Richard Brunel, directeur de la comédie de Valence, cette ville aux apparences prudes a des zones érogènes bien cachées. Les artistes invités de cette édition du festival Ambivalence(s) révèlent à leur manière la chaleur incandescente qui sommeille en tout valentinois.

Ainsi, verra-t-on le comédien Vincent Garanger, qui interprètera un certain Docteur Camiski, sexologue de son état. Autre moment phare du festival, l'étonnant danseur et performeur catalan Pere Faura, qui présentera en avant-première mondiale sa nouvelle création" Bomberos con grandes mangueras" (Les Pompiers avec leurs grandes lances). Pour jeter définitivement le trouble, la musique de Vivaldi fusionne avec une bande-son de film X.

font / source:
>
http://culturebox.francetvinfo.fr/scenes/no-sex-no-city-le-festival-ambivalences-brise-la-glace-156631

^ press index
< bomberos con grandes mangueras

press_02:

Es werden wieder Geschichten erzählt
Von Georg Kasch / Berliner Morgenpost
12.07.2013

Unbedingter Höhepunkt: Der Doppelabend "Striptease" und "Feuerwehrmänner mit großen Schläuchen" von Pere Faura. Intelligent nimmt der spanische Tänzer-Choreograf einen Strip auseinander, konfrontiert uns und sich mit den Blicken des Publikums, das er zwischendurch aufnimmt. Im zweiten Tei lässt er zu Pornogeräuschen und Vivaldi-Soundtrack die Hula-Hoop-Hüften kreisen. So beweist er sommerlich leicht und gewitzt, dass Erotik immer im Blick (und im Kopf) des Betrachters entsteht.

font / source:
>
view pdf_Berliner Morgenpost

^ press index
< bomberos con grandes mangueras

press_01:

Berlinerkaniner med skam og striptease
Anne Middelboe Christensen / Information Dänemark
10. juli 2013

Händen i skridtet

Til gengceld har berlinerneintet problern med at springe fra de store tarer til det driftige underliv. 20
minutter efter fcengselsmareridtet prcesenterede Berliner Festspiele gladeligt en striptease med
danseperformeren Pere Faura fra Barcelona. Striptease i lyskegle- med slips mellem benene og handen
i skridtet.

tv1en hov, hvad nu? Pere Faura tog applaus. Og sa gik denne charrnerende spanier frem foran publikum
og holdt en stripteaseforelcesning!

Stemningen forandrede sig fra lummer tillattermild. Pere Faura kastede sig ud i forrygende teser om
erstatningserotik, og sa gav han den ellers hele armen- og rr?Nen- i et hulahopnummer til en blandet
lydkulisse af Vivaldi og pornofilmssoundtrack, mens vi alle sammen stod rundt omkring ham og
heppede. Folk var ncermest i ekstase. Han dansede rundt i kredsen- og nogle mcend fik lov til at n1're
ved hans fingerspidser, sa de var lige ved at besvime. Af lykke.

font / source:
>
view pdf_Information Dänemark

^ press index
< bomberos con grandes mangueras